Tema lliure de cada alumne~ EL BLUE RAY

EL BLUE-RAY

En aquest treball parlaré sobre el lector Blue-Ray, el seu funcionament i la seva utilitat, però per ha entendre-ho millor primer parlarem del Compact Disc (CD), i del DVD (Disc Versàtil Digital) que es com si diguéssim, els seus models antics.

El Compact Disc

El CD és un disc òptic el qual és capaç d'emmagatzemar dades i música en format digital. Això vol dir que la informació es guarda utilitzant, únicament, sèries d'uns i zeros (encès-apagat, veritable-fals, etc., etc.) En els CD’s, la informació està representada per centenars d'osques o forats al llarg d'una pista espiral que té un grossor de 0.5  microones i un llarg aproximat de 5 Km.

Per llegir el CD s'emet un feix de làser directament sobre aquesta pista, quan el làser toca una part plana, és a dir sense osca, la llum és directament reflectida sobre un sensor òptic, la qual cosa representa un u (1). Si el feix toca una part amb osca, és desviat fora del sensor òptic i l'hi interpreta com un zero (0). Tot això succeeix mentre el CD gira i tant el làser com el sensor es mouen des del centre cap a fora del CD. 

EL DVD

El DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVD tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.

La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient.

Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades.

El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.

El Blue Ray

També conegut com Blu-ray o BD, és un format de disc òptic de nova generació de 12 cm de diàmetre (igual que el CD i el DVD) per a vídeo de gran definició i emmagatzematge de dades d'alta densitat.

La seva capacitat d'emmagatzematge arriba a 25 GB per capa, encara que Sony i Panasonic han desenvolupat un nou índex d'avaluació (i-MLSE) que permetria ampliar un 33% la quantitat de dades emmagatzemades,1 des de 25 a 33,4 GB per capa.2 3, encara que uns altres apunten que el successor del DVD no serà un disc òptic, sinó la targeta de memòria. No obstant això, s'està treballant en el HVD o Disc hologràfic versàtil amb 3,9 TB. El límit de capacitat en les targetes de format SD/MMC està ja en 128 GB, tenint l'avantatge de ser regrabables almenys durant 5 anys.

El seu competidor com a successor del DVD va ser l'HD DVD, però al febrer de 2008, després de la caiguda de molts suports a l'HD DVD, Toshiba va decidir abandonar la fabricació de reproductors i les investigacions per millorar el seu format. 5 6

Existeix un tercer format, l'HD-VMD, que també ha de ser nomenat, ja que també està enfocat a oferir alta definició. El seu principal desavantatge és que no compta amb el suport de les grans companyies i és desconegut per gran part del públic. Per això la seva principal aposta és oferir el mateix que les altres tecnologies a un preu més assequible, per això parteix de la tecnologia del DVD (làser vermell). En un futur, quan la tecnologia sobre el làser blau sigui fiable i barata, tenen previst adaptar-se a ella.

Mentre que les tecnologies òptiques actuals dels discs tals com DVD, DVD±R, DVD±RW, i DVD-RAM utilitzen un làser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un làser blau -violeta, d'aquí el nom Blu-ray Disc. Tot i utilitzar làsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat òptica. L'avantatge d'usar un làser blau -violeta (405nm) és que aquest té una longitud d'ona més curta que un làser vermell (650nm), això permet enfocar el punt del làser amb major precisió. Amb Blu-ray també s'incrementa l'obertura numèrica (NA) fins a 0'85, s'utilitza un sistema de lents dual amb major qualitat i la capa que el cobreix és més fina (0'1 mm), reduint els efectes òptics no desitjats. Tot això permet que el raig làser s'enfoqui de forma més exacta, i per tant es pot incrementar la densitat de dades en la superfície del disc permetent sostenir 25/50GB.

Les aplicacions són:

 ·Gravació de la televisió d'alta definició

 ·Distribució de vídeo d'alta definició

 ·Guardar en alta definició des del Camcorder

 ·Emmagatzematge total de dades

 ·Gerència d'arxius Digitals i emmagatzematge del professional

En resum, aquí presento una taula amb les diferències entre els Blue-rays, els HD DVD, els HD-VMD i els DVD a seques.