Eines del Gimp

Mini tutorial sobre aquest progamari lliure de tractament d'imatges.

Eines de selecció

Aquestes són les eines bàsiques de selecció que tenim en el GIMP:

 

1.Selecció rectangular

2.Selecció el·líptica

3.Selecció lliure

4.Selecció per color

5.Selecciona  regió contigua

6.Tisores intel·ligents

7.Selecció del primer plà

1.i 2. Aquestes seleccions es fan polsant a la caixa d'eines i arrossegant el cursor sobre l'àrea de treball. Si volem fer un quadrat o un cercle perfecte haurem de prèmer el botó Shift.(Opció Ctrl).

3. Aquesta eina realitza la selecció a mà alçada.És bastant imprecisa

4. Selecciona en funció del colors que es clica sobre ella.

5. Camins de Bézier. Anem clicant sobre l'imatge punts de control i al completar un recorregut és possible convertir el traçat Bézier en una seleció fent click al interior del traçat. En els punts de control que s'han creat es poden modificar les característiques de la traçada mitjançant els tiradors que apareixen en ells.

6. Seleciona formes utilitzant una detecció de vores intel·ligent.

7. Selecciona la regió que conté els objectes del primer pla

Eines de transformació

1. Alinea
2. Mou
3. Escapça
4. Gira
5. Escala
6. Inclina
7. Perspectiva
8. Capgira

1. L'eina d'alinació és útil per alinear capes de l' imatge amb objectes de l' imatge. Quan se selecciona aquesta eina, el punter del ratolí es converteix en una petita mà. Polsant sobre un element de la capa en l' imatge, s'escull que serà mogut. La tecla abreviada és Bloq. Majús.
2. Treballa sobre seleccions i capes, i ens permet moure el que hem seleccionat. La teca abreviada és la M. 
3. Tenim una imatge i volem quedar-nos només amb un tros. Utilitzem l'eina d'escapça. Apareixeran quatre quadres que, al arrossegar-los podrem elegir la mida de la imatge amb la que ens quedarem.Quan ja hem ampliat o reduït la imatge al nostre gust, cliquem al mig del quadrat i la part que no estigui seleccionada es retallarà. La tecla abreviada és la Bloq. Majús. + C
4. Seleccionem tot el contorn d'una àrea dins de la imatge, li donem a rotar i ja està. La tecla abreviada és la  Bloq. Majús. + R
5. Seleccionem el contorn d'una àrea de la imatge. Posem la dimensió que volem i li donem a Escalar. La part seleccionada s'haurà augmentat o disminuït. Tecla abreviada és Bloq. Majús. + T
6. Tenim una àrea seleccionada a la imatge. Cliquem Inclina i escollim quant ho volem inclinar. Acceptem i ja està. La tecla abreviada és Bloq. Majús + S
7. Apareixeran quatre rectangles a les cantonades de la imatge, que al arrossegar-les s'inclinarà la imatge cap a un lloc o cap a l'altre. La tecla abreviada és Bloq. Majús + P.
8. Reflexa la imatge capa l'altre costat, com si fos un mirall. Donem clic al mig i la imatge es voltejarà. La tecla abreviada és Bloq. Majús + F

Eines de pintura

 

1. Pot de pintura
2.Eina de degradat
3. Llapis
4. Pinzell
5.Goma d'esborrar
6.Aerògraf
7. Tinta
8.Tampó de clonar
9. Cicatritza
10. Clona en perspectiva
11.Difuminar
12.Eina de dit
13. Ferro roent










1.Omple la imatge o la selecció. A més es poden triar el Modo i la Opacitat. També es pot escollir si es vol omplir amb el color de font, el color del fons o amb un patró elegit a la ventana de patrons.
2. Omple la imatge o selecció amb una transició entre colors. La barra "deslizar" indica la densitat de transició. Es pot escollir la forma en la que vols degradar: Lineal, bilineal, Radial, Cònic, Espiral...
3 i 4. Les eines de llapis i el pinzell són pràcticament el mateix amb l'única diferència de que el llapis fa línies més fortes i en canvi el pinzell en fa de més fluixes i borroses. Amb "escala" canviem la mida del pinzell. També podem canviar la sensibilitat de pressió i fins i tot, utilitzar els colors del degradat.
5.L'esborrador esborra el color de front, deixant el color de fons, o primera capa. Les seves opcions són com les del llapis i el pinzell.
6.L'aerògraf dibuixa com un spray de pintura. S'elegeix el color i pots escollir el degradat, també.
7.La eina Tinta dibuixa línies imitant el traçat de escriptura caligràfica. En les opcions podem ajustar la mida, l'angle i la sensibilitat, a més del tipus i la forma del traç. 
8. L'eina de clonatge funciona utilitzant com patró altres zones de la mateixa imatge o d'una altre.
9.Correcció de la lent distorsionada. Ajuda a reparar una imatge que estigui deformada.
10.Clona una zona de la imatge i la copia en una altre zona que té una perspectiva diferent.
11.Elegeix el tipus de foc sobre tots els bordes de la imatge.
12.Simula l'efecte de passar un dit pel dibuix, deixant-hi marques o rastres com si l'haguessin difuminat.
13. Clicant Ctrl es fa més fosc les zones escollides de la imatge, sense clicar Ctrl es fan més clares. 




Capes

Les capes són com a transparències que componen la imatge, i que interactuen unes amb unes altres depenent de:
·Manera: Determina com es combina la capa amb les quals estan per sota.
·Opacitat: El deslitzador permet determinar el grau de transparència.
·Visibilitat: Si l'ull és visible, la capa és visible. Si prems majúscula i l'ull d'una capa, faràs visible aquesta o totes les capes.

Tema lliure de cada alumne~ EL BLUE RAY

EL BLUE-RAY

En aquest treball parlaré sobre el lector Blue-Ray, el seu funcionament i la seva utilitat, però per ha entendre-ho millor primer parlarem del Compact Disc (CD), i del DVD (Disc Versàtil Digital) que es com si diguéssim, els seus models antics.

El Compact Disc

El CD és un disc òptic el qual és capaç d'emmagatzemar dades i música en format digital. Això vol dir que la informació es guarda utilitzant, únicament, sèries d'uns i zeros (encès-apagat, veritable-fals, etc., etc.) En els CD’s, la informació està representada per centenars d'osques o forats al llarg d'una pista espiral que té un grossor de 0.5  microones i un llarg aproximat de 5 Km.

Per llegir el CD s'emet un feix de làser directament sobre aquesta pista, quan el làser toca una part plana, és a dir sense osca, la llum és directament reflectida sobre un sensor òptic, la qual cosa representa un u (1). Si el feix toca una part amb osca, és desviat fora del sensor òptic i l'hi interpreta com un zero (0). Tot això succeeix mentre el CD gira i tant el làser com el sensor es mouen des del centre cap a fora del CD. 

EL DVD

El DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVD tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.

La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient.

Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades.

El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.

El Blue Ray

També conegut com Blu-ray o BD, és un format de disc òptic de nova generació de 12 cm de diàmetre (igual que el CD i el DVD) per a vídeo de gran definició i emmagatzematge de dades d'alta densitat.

La seva capacitat d'emmagatzematge arriba a 25 GB per capa, encara que Sony i Panasonic han desenvolupat un nou índex d'avaluació (i-MLSE) que permetria ampliar un 33% la quantitat de dades emmagatzemades,1 des de 25 a 33,4 GB per capa.2 3, encara que uns altres apunten que el successor del DVD no serà un disc òptic, sinó la targeta de memòria. No obstant això, s'està treballant en el HVD o Disc hologràfic versàtil amb 3,9 TB. El límit de capacitat en les targetes de format SD/MMC està ja en 128 GB, tenint l'avantatge de ser regrabables almenys durant 5 anys.

El seu competidor com a successor del DVD va ser l'HD DVD, però al febrer de 2008, després de la caiguda de molts suports a l'HD DVD, Toshiba va decidir abandonar la fabricació de reproductors i les investigacions per millorar el seu format. 5 6

Existeix un tercer format, l'HD-VMD, que també ha de ser nomenat, ja que també està enfocat a oferir alta definició. El seu principal desavantatge és que no compta amb el suport de les grans companyies i és desconegut per gran part del públic. Per això la seva principal aposta és oferir el mateix que les altres tecnologies a un preu més assequible, per això parteix de la tecnologia del DVD (làser vermell). En un futur, quan la tecnologia sobre el làser blau sigui fiable i barata, tenen previst adaptar-se a ella.

Mentre que les tecnologies òptiques actuals dels discs tals com DVD, DVD±R, DVD±RW, i DVD-RAM utilitzen un làser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un làser blau -violeta, d'aquí el nom Blu-ray Disc. Tot i utilitzar làsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat òptica. L'avantatge d'usar un làser blau -violeta (405nm) és que aquest té una longitud d'ona més curta que un làser vermell (650nm), això permet enfocar el punt del làser amb major precisió. Amb Blu-ray també s'incrementa l'obertura numèrica (NA) fins a 0'85, s'utilitza un sistema de lents dual amb major qualitat i la capa que el cobreix és més fina (0'1 mm), reduint els efectes òptics no desitjats. Tot això permet que el raig làser s'enfoqui de forma més exacta, i per tant es pot incrementar la densitat de dades en la superfície del disc permetent sostenir 25/50GB.

Les aplicacions són:

 ·Gravació de la televisió d'alta definició

 ·Distribució de vídeo d'alta definició

 ·Guardar en alta definició des del Camcorder

 ·Emmagatzematge total de dades

 ·Gerència d'arxius Digitals i emmagatzematge del professional

En resum, aquí presento una taula amb les diferències entre els Blue-rays, els HD DVD, els HD-VMD i els DVD a seques.

Requeriments dels sistemes operatius

Windows 7:

·Processador a 800 Mhz o superior.

·512 MB de memòria Ram (es recomana 1GB per Aero).

·Processador Gràfic SVGA (899x600) o superior.

·Espai mínim lliure en disc de 15 GB.

·Unitat de CD-rom o superior.

·Targeta de so.

·Altaveus.

·Connexió a internet.

Linux:

·500 Mhz o processador millor.

·1,5 GB d'espau disponible en disc.

·192 MB de memòria (RAM) per a la instal·lació, però només 128 MB de RAM per executar des del CD d'instal·lació.

·CD-Rom.

·Interfície Ethernet.

·VGA interfície gràfica.

Lion:

·Processador Intel Core 2 Duo, Core i3, Core i5, Core i7, o Xeon

·2 GB de RAM

·Mac OS x 10.6.6 o posterior amb la Mac App Store instal·lada

·Alemys 4 GB d'espai en disc addicional per donar cabuda a la descàrrega.

Tutorial GIMP

El Gimp es un progama de edició de imatges llibre i gratuit englobat en el projecte GNU* i disponible sota la llicència GNU(General Public License)

Resumint, no s'ha de pagar per ell i el seu us és molt extens. Té moltíssimes eines.

*El projecte GNU va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu completament lliure: el sistema GNU.


Les imatges digitals poden ser mapes de bits o vectorials.

Vectorials
Les imatges vectorials son gràfics formats a base de curves i linies a través dels elements geomètrics definits com vectors. El gran avantatge de aquestes imatges es que no sufren perdua de resolució

Eines de traducció

Hi ha molts programes que ens poden ajudar a traduir paraules o textes

Busca dos programes més per a traduir. 

Ara, posa la lletra de dues cançons i al costat la seva traducció:

Imagine~ John Lennon

Imagine there's no Heaven

It's easy if you try

No hell below us

Above us only sky

Imagine all the people

Living for today

Imagine there's no countries

It isn't hard to do

Nothing to kill or die for

And no religion too

Imagine all the people

Living life in peace

You may say that I'm a dreamer

But I'm not the only one

I hope someday you'll join us

And the world will be as one

Imagine no possessions

I wonder if you can

No need for greed or hunger

A brotherhood of man

Imagine all the people

Sharing all the world

You may say that I'm a dreamer

But I'm not the only one

I hope someday you'll join us

And the world will live as one

Imagina~ John Lennon

Imagina que no hay paraíso,

Es fácil si lo intentas,

Ningún infierno debajo de nosotros,

Arriba de nosotros, solamente cielo,

Imagina a toda la gente

Viviendo al día...

Imagina que no hay países,

No es difícil hacerlo,

Nada por lo que matar o morir,

Ni religiones tampoco,

Imagina a toda la gente

Viviendo la pida en paz

Imagina que no hay posesiones,

Me pregunto si puedes,

Ninguna necesidad de codicia o hambre,

Una hermandad del hombre,

Imagina a toda la gente

Compartiendo todo el mundo...

Tu puedes decir que soy un soñador,

Pero no soy el único,

Espero que algún día te nos unas,

Y el mundo vivirá como uno solo.

The police ~ Message in a bottle

Just a castaway

An island lost at sea

Another lonely day

With no one here but me

More loneliness

Than any man could bear

Rescue me before I fall into despair

I'll send an SOS to the world

I'll send an SOS to the world

I hope that someone gets my

Message in a bottle

A year has passed since I wrote my note

But I should have known this right from the start

Only hope can keep me together

Love can mend your life

But love can break your heart

I'll send an SOS to the world

I'll send an SOS to the world

I hope that someone gets my

Message in a bottle

Walked out this morning

Don't believe what I saw

A hundred billion bottles

Washed up on the shore

Seems I'm not alone at being alone

A hundred billion casatways

Looking for a home

I'll send an SOS to the world

I'll send an SOS to the world

I hope that someone gets my

Message in a bottle

Sending out an SOS

Mensaje en la botella~ The police

Simplemente un náufrago.

Una isla perdida en el mar.

Otro día solitario

Con nadie aquí más que yo.

Más soledad

Que la que ningún hombre pueda resistir.

Rescátenme antes de que caiga en la desesperación.

Enviaré un SOS al mundo.

Enviaré un SOS al mundo.

Espero que alguien reciba mi

Mensaje en una botella.

Ha pasado un año desde que escribí mi nota

Pero debería haber sabido esto desde el principio.

Sólo la esperanza puede mantenerme.

El amor puede arreglar tu vida

Pero el amor puede romperte el corazón.

Enviaré un SOS al mundo.

Enviaré un SOS al mundo.

Espero que alguien reciba mi

Mensaje en una botella.

Salí a caminar esta mañana,

No puedo creer lo que vi.

Cien mil millones de botellas

Arrastradas por el mar en la playa.

Parece que no estoy solo en esto de estar solo.

Cien mil millones de náufragos

Buscando un hogar.

Enviaré un SOS al mundo.

Enviaré un SOS al mundo.

Espero que alguien reciba mi

Mensaje en una botella.

Xarxes

Què és una xarxa?

És un conjunt d’ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos i informació.

Recursos: Impressores, ploter, fax, discos durs,etc.

Informació: Programes i dades.

Tipus de Xarxes

PAN Personal Area Network

LAN Local Area Network

Troba imatges representatives de les xarxes CAN, MAN,WAN

CAN Campus Area Network

MAN Metropolitan Area Network

WAN Wide Area Network

Tots aquest tipus de xarxes poden utilitzar diferents tipologies en funció de la disposició física dels cables i els nodes(ordinadors,impressores,....)

Maquinari de xarxa

Per poder establir la xarxa necessitem instal·lar a tots els ordenadors unes targetes de xarxa (NIC,etwork Interface Card.
Un cop instal·lada ens permet connectar el nostre ordinador ambu una xarxa existent o a Internet.Per cada tarja instal·lada disposarem d'una connexió de xarxa.
Un mateix ordinador pot tenir instal·lades més d'una targeta; com per exemple seria el cas, d'un ordinador amp placa mare incorporant targeta de xarxa i una altra targeta de xarxa sense fil introduïda en un slot.
Per connectar diversos dispositius de xarxa(ordinador,impressores,etc...) i també crear topologies de tipus estrella s'utilitza un aparell anomenat switch(commutador).
El switch disposa d'una sèrie de ports(boques) a les quals es connecten tots els dispositius de la xarxa, genera una taula que manté en la seva memòria quins dispositius estan connectats.
En el cas concret que el switch no disposés de la capacitat que li permet genera la taula, ens trobaríem amb un dispositiu menys intel·ligent anomenat hub(concentrador).
El cable UTP s'utilitza per connectar la targeta de xarxa a través del conector RJ45 amb els concentradors, mitjançant algun dels seus ports.
El cable UTP consisteix en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells,recoberts d'una capa aïllant externa.

El cablejat per xarxes d'ordinadors tenen dos configuracions posibles que són: La EIA/TIA-568A (T568A) y la EIA/TIA-568B (T568B). La diferencia entre elles és l'ordre dels colors dels parells a seguir pel connector RJ45.

A continuació  es veu l'ordre per cada norma:

En el cas de voler communicar els dispositius sense fils necessitarem instal·lar dos components hardware a la nostra xarxa; per un cantó, una targeta de xarxa sense fil (interna o externa) i un punt d'accés sense fil connectat a un switch, o un switch sense fl que recolirà la senyal i la distribuirà per la xarxa.

Maquinari de connexió a internet

En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).

Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes perquè els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).

El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut d'avantmà perquè un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret, li passa a l'aplicació que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.

Protocols de xarxa

Els protocols estableixen una descripció formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Poden incloure senyalització, autenticació i detecció d'errors i la capacitat de correcció. Un protocol descriu la sintaxi, la semàntica i la sincronització de la comunicació i pot ser implementat en maquinari o programari, o ambdós.

Els sistemes de comunicació utilitzen aquests formats predefinits(protocols) per intercanviar missatges. Un protocol descriu tant la sintaxi i la semàntica com la sincronització de la comunicació. Un llenguatge de programació descriu el mateix per als càlculs. Podem dir que hi ha una certa relació entre els protocols i llenguatges de programació: els protocols són per a la comunicacions el mateix que els llenguatges de programació són pels càlculs.

Especificació de protocol

Sintaxis: especifica com són i com es construeixen.

Semàntica: Què significa cada comanda o resposta del protocol respecte els seus paràmetres/dades

Procediments d'ús d'aquests missatges: és el que s'ha de programar realment.

Requisits bàsics dels protocols

Els protocols especifiquen un seguit de regles per la transmissió, on s'ha de tindre en compta els següents punts:

-Format de les dades a intercanviar.

-Format de les adreces que intercanviaran.

-Assignació d'adreces.

-La ruta.

-Detecció d'errors en la transmissió.

-Temps d'espera per a paquets perduts.

-La direcció del flux d'informació.

-El control de seqüencial.

-El control del flux.

Xarxa sense fils

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Característiques

 Segons el rang de freqüències utilitzat per transmetre, el medi de transmissió poden ser les ones de ràdio, les microones terrestres o per satèl·lit, i els infraroigs, per exemple. Depenent del medi, la xarxa sense fil tindrà unes característiques o unes altres:

  

Ones de ràdio: les ones electromagnètiques són omnidireccionals, de manera que no són necessàries les antenes parabòliques. La transmissió no és sensible a les atenuacions produïdes per la pluja ja que s'opera en freqüències no gaire elevades. En aquest rang es troben les bandes des de l'ELF que va de 3 a 30 Hz, fins la banda UHF que va dels 300 als 3000 MHz.

Microones terrestres: s'utilitzen antenes parabòliques amb un diàmetre aproximat d'uns tres metres. Tenen un abast de quilòmetres, però amb el desavantatge que l'emissor i el receptor han d'estar perfectament aliniats. Per això, s'acostumen a utilitzar en enllaços punt a punt a distàncies curtes. En aquest cas, l'atenuació produïda per la pluja és més important ja que s'opera a una freqüència més elevada. Les microones comprenen les freqüències des d'1 fins a 300 GHz.

Microones per satèl·lit: es fan enllaços entre dues o més estacions terrestres que s'anomenen estacions base. El satèl·lit reb el senyal (anomenat senyal ascendent) en una banda de freqüència, l'amplifica i el retransmet en una altra banda (senyal descendent). Cada satèl·lit opera en unes bandes concretes. Les fronteres freqüencials de les microones, tant terrestres com per satèl·lit, amb els infraroigs i les ones de ràdio d'alta freqüència es barregen bastant, de manera que pot haver-hi interferències amb les comunicacions en determinades freqüències.

Infraroigs: s'enllacen transmissors i receptors que modulen la llum infraroja no coherent. Han d'estar aliniats directament o amb una reflexió en una superfície. No poden atravessar les parets. Els infraroigs van des de 300 GHz fins a 384 THz.

Seguretat a la xarxa

La seguretat informàtica és una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en què els agents que hi interactuen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades.

Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 3 característiques:

Integritat

Privadesa

Disponibilitat

Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lògica i seguretat física.

Programes nocius

Virus: Són un tipus de malware que necessiten algun portador. Els més comuns són els arxius executables i es reprodueixen sobreescribint els mateixos programes i passen a altres ordinadors si es passa el software amb l'executable.

Troià (Trojan horses): Els troians no són capaços de reproduir-se per ells mateixos i poden infectar sistemes sent adjuntats a qualsevol tipus de software per un programador. Poden tenir l'objectiu d'obtenir informació de l'equip infectat o controlar-lo remotament.

Cuc (Worms): No depenen d'arxius portadors per a infectar sistemes i poden modificar el sistema operatiu per autoexecutar-se amb la inicialització del sistema. Els cucs infecten equips a través de l'enginyeria social o explotant alguna vulnerabilitat de l'objectiu.

Programari espia (Spyware): És semblant al troià però està destinat a "espiar" les accions que realitza l'usuari i recol·lectar informació.

Porta falsa (Backdoors): Permet l'accés al sistema operatiu ignorant els procediments d'autentificació.

Programes salami o tècnica del salami: És un tipus de programari que desvia petites quantitas de bens, principalment diners, d'una font amb gran quantitat d'aquests bens. Són extremadament difícils de detectar.

Bomba lògica: Són códis programats per un programador per a quan es compleixin unes condicions, aquest entri en acció i faci la seva tasca assignada.

Tasques amb el SO Windows 7

Heu d'explicar com realitza les següents tasques:

1.Organitzar les icones del escriptori

Anem a escriptori, i en el fons cliques el botó dret. S'obriran diverses pestanyes. Cliquem a ordena per... i escollim de quina manera volem organitzar-lo.

2.Crear icones de drecera a l'escriptori

Anem a escriptori, cliquem botó dret. Li donem a "crea". Després li cliquem a "Drecera".

3.Canviar les propietat d'una drecera

Un cop hem creat la drecera, li fem clic dret al damunt, i li donem a "propietats".

4.Canviar el fons de pantalla

Clic dret en fons d'escriptori. Premem "Personalitza". S'obrirà una finestra de tauler de control on podrem modificar el fons d'escriptori, el color de la finestra, els sons i l'estalvi d'energia de la pantalla.

5.Canviar la forma de visualitzar archius i carpetes

Clic dret en qualsevol lloc on no hi hagi cap arxiu, i premem visualització. Sortiran diverses pestanyes per visualitzar els archius de diverses formes.

6.Personalitzar la barra d'eines

Cliquem clic dret en la barra d'eines, i després a propietats.

7.Seleccionar més d'un fitxer o carpeta a la vegada

Mentrestant cliquem la tecla Ctrl, escollim clicant-li al damunt els fitxers que volem seleccionar.

8.Eliminar fitxers o carpetes

Clic dret sobre el fitxer o carpeta, i "Eliminar".

9.Crear fitxers o carpetes

Clic dret sobre el fons d'escriptori, o del lloc con volem afegir un nou fitxer o carpeta i cliquem a "crea". S'obrirà una pestanya amb els elements que pots crear.

10.Veure o canviar les propietas de fitxers o carpetes

Cliquem clic dret sobre un fitxer o carpeta, i en la pestanya que s'obrirà cliquem l'ultima paraula on posarà "Propietats". Aquí trobarem totes les opcions per a canviar les propietats.

11.Opcions de carpeta. Mostrar fitxers o carpetes ocultes

Clic dret sobre una carpeta. En propietats cliquem General. Allí podrem escollir si veure el fitxer de forma només de lectua o si amagar-lo ("amagat")

12.Canviar les propietas de la paperera de reciclatge

Clic dret sobre la paperera de reciclatge, i Propietats. S'obrirà una pestanya on podrem canviar l'ubicació, la mida i si volem visualitzar un quadre diàleg de confirmació de la surpressió.

13.Agregar o treure programes

En tauler de control, li donem a "Programes". Allí podrem desinstal·lar, activar o desactivar programes. També t'expliquen com instal·lar un programa i que es un programa defecte.

14.Ajustar la data i l'hora de l'equip

En Tauler de control cliquem a Rellotge, Llengua i Regió, amb l' icona d'un rellotge davant d'un mon.

15.Restaurar sistema

Tauler de control. Centre de manteniment. Restaura l'ordinador a un moment anterior. Cliquem, i el sistema es restaurarà.